Aquesta
setmana la reflexió que volem compartir és sobre les estones de vida
quotidiana. Aquestes ocupen la gran part del temps i de la vida dels infants i
són moments que al llarg del dia es repeteixen i això fa que cada dia sigui
diferent tot i fer accions similars.
Quan parlem
d’estones de vida quotidiana ens referim als moments dels àpats, del descans,
els moments del canvi de bolquer, del rentat de mans i de la higiene personal,
les estones de joc i de relació, de moviment i de llibertat, d’entre altres.
Cobrir aquestes necessitats són essencials per al desenvolupament autònom dels
més petits ja que els infants són els protagonistes de la seva pròpia acció i,
per tant, són ells els que marquen el ritme del seu propi procés vital.
Des de la
llar, acompanyem aquests processos tot respectant els interessos i
característiques de cadascun dels infants mitjançant un clima tranquil i
pacient oferint un espai acollidor i de relació.
Des de casa,
acompanyeu també aquests processos, en teniu molta cura i ajudeu als vostres
fills i filles tant com podeu. Al vostre costat es senten calmats i
desenvolupar aquestes accions els dóna confiança i molta seguretat. Depenen del
moment evolutiu de l’infant podeu fer-lo més partícip i podeu plantejar-li nous
reptes; per exemple posar-se o treure’s les sabates és una acció que implica
coordinació ull - mà, psicomotricitat fina, control de les accions,
concentració atenció fent una acció molt concreta, implicació i esforç per
desenvolupar aquella tasca, coneixement de les primers nocions matemàtiques en
quant a la seqüenciació de les accions (primer desenganxem els velcros, els
destensem, fem moviments perquè el peu vagi sortint de la sabata, el peu nu i
ara l’altre).
Poc a poc,
el vostre fill o filla anirà aprenent a fer noves accions i necessitarà menys
ajuda sentint-se més autònom i independent. Deixar-los fer, deixar-los provar
i, també, deixar-los equivocar és important per créixer més forts. Si l’infant
prova, sota la mirada de l’adult, veurà que és capaç de fer tot allò que es
proposi, tot allò que necessiti i tot allò que desitgi.
Acabem la reflexió amb una magnífica frase de Pepa Òdena;
“ A través del valor que dóna a les petites coses, l’adult contribueix a la
formació de la personalitat de l’infant. Els detalls de la vida quotidiana
aparentment insignificants i que moltes vegades passen desapercebuts per als
adults en realitat són elements bàsics de l’educació de l’infant.
L'Equip Educatiu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada