Mossegar
és cosa de criatures 1
Una
colla d'infants de 2 a 3 anys i la seva educadora han sortit al pati.
Possiblement a causa d'alguna joguina, el Jordi mossega amb fúria la
Maria i li deixa la marca de les seves dents al braç. Davant del
plor sobtat, l'educadora s'hi acosta corrents. Aquesta renya al Jordi
i intenta consolar la Maria, mentre observa la mossegada. La nena
passa un dia plorós i l'educadora està tota distant amb el Jordi.
Quan, a l'hora de plegar, arriben la mare i pare de la Maria, des de
la porta, alguns infants els diuen que el Jordi l'ha mossegat i que
ha plorat molt. Aquests, alarmats, demanen explicacions a l'educadora
i l'acusen de manca de cura i control. L'educadora intenta
tranquil·litzar-los, però interiorment se sent molesta. Quan arriba
la mare del Jordi, l'educadora li mostra el seu enuig i li demana que
prengui alguna mesura. La mare del Jordi treu importància i no entén
aquest to de l'educadora “per una cosa de criatures”. A més,
altres vegades ha rebut ell i no ha passat res.
** Els
infants mosseguen per...
La conducta de
mossegar i altres expressions relacionades apareixen com a manera
d'expressar un malestar davant d'alguna cosa que no s'aconsegueix
immediatament o que impedeix portar a terme un desig propi.
En la mesura que
el pensament avança, el llenguatge serveix com a modulacor
d'aquestes accions (pegar, mossegar, empènyer, esgarrapar, prendre)
i aquestes es comencen a quedar en segon pla.
Darrere del
comportament de mossegar, apareix en el nen o nena un conflicte
emocional que no sap canalitzar o resoldre de cap més manera.
** Hi ha
quelcom que hi puguem fer?
Una manera
d'ajudar per part de les educadores podria ser intentar fer-se càrrec
també del malestar de l'infant que agredeix i cuidar-lo més
acuradament.
Acostar-s'hi i
mostrar-li individualment la desaprovació del seu comportament.
Seguidament, preguntar-li què li ha passat, mostrar comprensió per
l'enuig i posar un límit. Finalment, acostar als dos infants i
fomentar la integració de tot el grup.
A més, caldria
realitzar un esforç especial per salvaguardar la privacitat i la
intimitat necessàries en parlar amb ells sobre els problemes dels
fills i de les filles.
**No només
mosseguen els infants.
Altres
comportarments agressius que apareixen en el cas comentat:
- La mare i el
pare de la Maria “ensenyen les dents” a l'educadora, acusant-la
d'incompetència en la seva professió, la qual cosa suposa per a
ella una amenaça. Això, produeix una agressió damunt l'educadora.
- També
l'educadora “fa una mossegada” a la mare del Jordi. Això de “a
veure si hi fas alguna cosa” es converteix en una acusació.
Aixi doncs, com
a conclusió dir que és interessant crear petits espais de reflexió
en els equips educatius on es poguessin comentar i discutir de manera
constructiva els problemes i les intervencions realitzades.
Si tant els
pares i les mares com l'educadora haguessin pogut compartir com el
que era més prioritari l'interès per entendre, ajudar i resoldre el
conflicte creat, intentant veure des del seu rol el que cadascú hi
pot aportar, sense judicis ni acusacions, possiblement el clima creat
hauria estat ben diferent.
Així
doncs, reflexionem-hi!!!
1LÓPEZ,
A.M. (2001). “Mossegar és cosa de criatures”. Guix
d'infantil, núm
2:26. (article complet per aprofundir més).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada