Racó t'interessa - les rebequeries

La Yoli fa uns dies em va fer arribar un article que vol compartir amb tots vosaltres, parla sobre el tema de les rebequeries, focus d'interès el passat mes de febrer al racó t'interessa. Us passo el link que ella m'ha proporcinat.

http://adivinacuantotequiero.blogspot.com/2007/11/prendres-amb-calma-les-rebequeries.html

A més, com que creu que l'article és molt llarg i potser fa més mandra llegir-lo tot, ens fa un petit resum donant-nos quatre idees clau per no perdre els nervis (tot i que sap i sabem tots que és difícil) quan el nostre patufet/a ens fa una rebequeria:

• Intentar mantenir la calma. És molt millor per a tots dos. (Hem dit "intenta", ningú no és perfecte).

És important estar tranquils.

• Intentar observar la criatura posant-te a la seva alçada sense dir- li res i esperant amb paciència que li passi (ídem).

Així estarem al mateix nivell dels infants i per aquest/a el missatge que li volem transmetre serà més important ja que a ningú li agrada que li parlin d'un primer pis no?

• Evidentment, evitar el mal físic que es pugui fer o pugui fer a altres, si creus que aquest pot ser important.

Cal contenir a l'infant en casos extrems ja que pot ferir als altres o a la seva integritat física.

• Quan es comenci a calmar, dir-li fluixet paraules que li facin adonar que l'entens ("estàs molt enfadat, oi?", "volies tal cosa...").

D'aquesta manera es sentirà acompanyat en el seu desenvolupament emocional. A més, és molt important posar paraules a les emocions, saber-ne el seu nom i expressar-ho. Poder explicar o si més no, dir-li a l'infant el farà sentir-se més recolzat i comprès.

• Quan es deixi, fer-li una abraçada: la necessiteu tots dos.

Cal demostrar-li que tot i que l'ha fet (l'ha liat!), ens ha deixat en evidència o s'ha enfadat molt, ens l'estimem igual que el primer dia.

• Proposar-li alguna alternativa: després de la catarsi, necessita aferrar-se a algun èxit!

Així, es centra en altres pensaments i calma el seu ego.

• Si no pots fer res del que hem dit, pensar: "no passa res, no seré la primera mare o pare que perd els estreps davant una rebequeria ". I provar sort la propera vegada!

L'educació, en general, igual com la vida és construeix mitjançant l'assaig – error, el fet de provar i de poder-te equivocar forma part del nostre desenvolupament igual com quan caiem i després agafem forces d'on sigui per tornar-nos a aixecar!

• I recorda: a més estrés, més freqüents i més surrealistes són les rebequeries. Mira a veure per on pots reduir-lo. I si viviu en un balneari... bé, en educació no hi ha regles exactes.

Ni receptes màgiques tot i que el que mai falla és utilitzar la paciència per tot!!!! Això és crucial!

Si fa moltes rebequeries potser hauràs de triar en quines coses cediràs i en quines no. Posar-se inflexible sempre pot acabar creant una relació massa conflictiva.

És molt important ser flexible i adaptar-se a cada situació ja que una solució que ha funcionat per resoldre una rebequeria potser que funcioni en una altra. Potser no, quasi segur!!

Moltíssimes gràcies YOLI pel suggeriment i per ser la primera que ens aporta cosetes per poder compartir-les entre tots. per cert, algú més s'apunta???????? Penseu que aquest mes treballem les experimentacions....