Passa al contingut principal

Reflexió: Peus descalços


Introducció
Després de documentar-nos una mica sobre la importància i els beneficis que comporta caminar amb els peus descalços, hem cregut interessant apuntar-vos algunes idees sobre aquest tema, ja que a vegades, veieu un inconvenient al fet de caminar descalços perquè poden agafar fred o per qualsevol alguna altra raó. Si creieu que el fred és un problema, ens podeu portar uns mitjons més gruixuts i si es volen descalçar, els oferirem la consigna.

Primer de tot volem fer al·lusió a dues frases importants:
  • "Els peus no estan fets per portar sabates", ho diu el traumatòleg de l'Hospital Parc de Salut Mar, Albert Alier. 
  • "En portem perquè ens movem per unes superfícies poc segures per als peus; si no, el més recomanable seria que els infants caminessin descalços", ho diu el president del Col·legi de Podòlegs de Catalunya, José Manuel Ogalla. 
Beneficis
A partir d'aquí podem dir que alguns dels molts beneficis de caminar descalç durant l'etapa de la infància són:
  1. Ajuda a recuperar l'equilibri energètic natural del cos (grounding).
  2. Afavoreix el desenvolupament cerebral òptim; jugar amb els peus i afavorir que vagin descalços permet estimular la maduració del sistema nerviós i del desenvolupament cerebral. 
  3. Estimula el sistema nerviós i desenvolupa el sentit de consciència corporal: Les terminacions nervioses i els punts de pressió dels peus transmeten informació a l'infant per saber on està envers l'espai i com moure's amb seguretat. 
  4. Enforteix les articulacions i els músculs i millora la postura. 
  5. Desenvolupa el caminar saludable i preveu lesions: Anar descalç enforteix els peus, la part inferior de les cames, els turmells... així, el cos és més àgil i menys propens a les lesions. 
  6. Desenvolupa els sentits i afavoreix una major connexió amb la naturalesa i l'entorn. Activa tots els sentits i fa que els infants estiguin més atents i conscients amb l'entorn. 
  7. Propicia una connexió directa amb el món natural.
Experiència a la nostra escola

Així doncs, nosaltres a l'escola facilitem aquest espai per qui vulgui i quan vulgui es pugui treure les sabates i/o mitjons sense prohibicions, sense presses. Respectant a cada infant, ja que aquest no deixa de ser un moment més de vida quotidiana on ells decideixen si volen anar o no, descalços. 
Qui vol anar descalç es treu les sabates i, a vegades, les sabates i els mitjons i es mou lliurement per l'espai. Tots/es segueixen la consigna que és; si ens treiem les sabates les hem de col·locar cadascú a la seva safata.  
Així doncs, igual com deixem fluir sensacions, sentiments, emocions, també deixem fluir aquest moment deixant que cadascú decideixi sobre el seu cos i la seva manera de fer les coses. 
"Que els infants vagin descalços no és una moda sinó una necessitat. Una necessitat que no tots els infants tenen. Molts es treuren les sabates i mitjons per imitació, per ser una situació nova, però quan tot es normalitza, de forma natural veiem com no a tots els infants els agrada anar descalços, que no tots se senten còmodes sense sabates". Aquesta és una reflexió que fa Marta Secall (Directora de la EBM Xiquets i Xiquetes de Valls) afegint que "cada infant decideix lliurement allò que sent que és millor per si mateix". 

Conclusions
Caminar descalç aporta grans beneficis per la salut a llarg plaç, però a més, ens aporta plaer, estones de gaudir, agilitat, llibertat de moviment... i això, és una experiència gratificant i, més, si respectem totes les opcions; els que volen o no anar descalços. 

És recomanable que els nadons vagin amb mitjons o amb sabates flexibles ja que tenen el peu tendre, ple de cartílags i sense ossos consolidats. Aquestes són adaptables amb una sola flonja antilliscant i no tenen costura. Més endavant, cal optar per unes sabates més fortes, de pell per dins i per fora perquè el peu transpiri i que sigui fàcil de cordar i descordar. 

Finalment us enllacem aquestes dues webs potents sobre aquest tema, gràcies a les quals hem extret informació per escriure el post. 

Comentaris