RACÓ T'INTERESSA

Mossegar és cosa de criatures

Una colla d’infants de dos a tres anys i la seva educadora han sortit al pati i hi fan jocs de sorra. Possiblement a causa d’alguna joguina, de cop i volta, el Jordi mossega amb fúria la Maria i li deixa la marca de les seves dents al braç. Davant del plor sobtat, l’educadora s’hi acosta corrents i unes quantes criatures hi van a veure què passa. L’educadora renya el Jordi davant de tothom i intenta consolar la Maria, mentre observa l’abast de la mossegada. La nena passa un dia plorós i l’educadora està tota la jornada distant amb el Jordi, i aquest es mostra especialment nerviós. Quan, a l’hora de plegar, arriben la mare i el pare de la Maria, des de la porta, alguns infants els anuncien que el Jordi ha mossegat la seva filla i que ella ha plorat molt. Aquests, alarmats, demanen explicacions a l’educadora i l’acusen veladament de manca de cura i control. L’educadora intenta tranquil·litzar la mare i el pare, però interiorment se sent molesta. Quan arriba la mare del Jordi, l’educadora li mostra el seu enuig i li demana que prengui alguna mesura amb el seu fill. La mare del Jordi treu importància a aquesta qüestió i no entén aquest to de l’educadora «per una cosa de criatures». A més, altres vegades ha rebut el Jordi i no ha passat res. 

Els infants mosseguen per...

La conducta de mossegar i altres expressions relacionades apareixen com a manera d’expressar un malestar davant de quelcom que no s’aconsegueix immediatament o que impedeix portar a terme un desig propi. En la mesura que el pensament avança, el llenguatge serveix com a modulador de comportaments, les accions (pegar, mossegar, empènyer, prendre) i aquestes es comencen a quedar en segon pla. Darrere del comportament de mossegar, apareix en la nena o en el nen petit un conflicte emocional, puntual o no, que no sap canalitzar o resoldre de cap més manera. 

Hi ha quelcom que hi puguem fer?

Una manera d’ajudar per part de les educadores podria ser intentar fer-se càrrec també del malestar de l’infant que agredeix i cuidar-lo més acuradament. 

Acostar-s’hi i mostrar-li individualment la desaprovació pel seu comportament. Seguidament, preguntar-li què ha passat, mostrar comprensió pel seu enuig i posar un límit clar al seu comportament. Finalment, acostar els dos infants i fomentar la integració de tot el grup. A més, caldria realitzar un esforç especial per salvaguardar la privacitat i la intimitat necessàries en parlar amb ells sobre els problemes dels fills i de les filles.  

No només mosseguen els infants.

Altres comportaments agressius que apareixen en el cas comentat:

• La mare i el pare de la Maria «ensenyen les dents» a l’educadora, acusant-la d’incompetència en la seva professió, la qual cosa suposa per a ella una amenaça. Això produeix una agressió damunt l’educadora. 
• També l’educadora «fa una mossegada» a la mare del Jordi. Això de «a veure si hi fas alguna cosa» es converteix, al seu torn, en acusació. 

Així doncs, com a conclusió dir que és interessant crear petits espais de reflexió en els equips educatius on es poguessin comentar i discutir de manera constructiva els problemes i les intervencions realitzades.

Si tant els pares i les mares com l’educadora haguessin pogut compartir com el que era més prioritari l’interès per entendre, ajudar i resoldre el conflicte creat, intentant veure des del seu rol el que cadascú hi pot aportar, sense judicis ni acusacions, possiblement el clima creat hauria estat ben diferent.

Així doncs, reflexionem-hi!!