Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!

Som la Montse Rovira i la Gisela Domènech i hem creat aquest blog perquè totes les persones, família dels més menuts de la llar i amics puguin visitar aquest espai virtual per tal de compartir vivències i anècdotes que anem recollint al llarg del curs escolar. El nostre objectiu és poder transmetre i gaudir plegats d'experiències úniques i precioses que nosaltres vivim amb els infants.

dijous, 9 de maig de 2013

Article t'Interessa - El control d'esfínters


El control d'esfínters
Independitzar-se del bolquer

No pel fet de treure el bolquer abans de temps els infants es faran grans de cop. L'autonomia és un indicatiu que l'infant emprèn el camí de conèixer el seu cos i s'independitza de nosaltres. Deixar el bolquer, però, no és fàcil. Encara que hi ha un marc referencial d'edat, ens hem de guiar pel moment evolutiu de l'infant.

Estem en una època on tot evoluciona sorprenentment, però els infants continuen sent infants. Així, moltes famílies tenen pressa, perquè els fills es facin més autònoms, deixin el xumet i els bolquers. Alguns, sovint, s'amoïnen i d'altres tenen una actitud més relaxada i esperen, per iniciar l'infant en el control d'esfínters.

De vegades uns i altres només miren les necessitats pròpies, allò que aniria bé per a l'organització familiar, i s'obliden de l'evolució de l'infant. Justament aquesta evolució és la que ens marca el moment per iniciar qualsevol camí.

Hi ha un marc referencial que situa el control d'esfínters al voltant dels dos anys, però que un infant estigui preparat per controlar aquesta necessitat bàsica no depèn ben bé de l'edat que té, sinó de la maduresa del seu cos.

Hi ha senyals que ens indiquen que l'infant comença a tenir consciència de les sensacions de l'aparell excretor. Primer de tot, cal que reconeguin si han fet pipi o caca. Alguns infants busquen racons més tranquils per ajupir-se i fer caca, d'altres ho verbalitzen mentre en fan i, finalment, és tal el coneixement quan tenen la sensació que diuen: “Vaig a fer caca!”

La família és el primer context educatiu, però els infants escolartizats també reben estímuls de la llar. Per tant, totes dues accions han d'anar encaminades conjuntament a la consecució dels objectius fixats, encara que de vegades hi hagin disparitat de criteris.
** Les reaccions dels infants
Hi ha nens/es que expressen, un interès per desfer-se del bolquer. Tan bon punt com se'ls n'ofereix la possibilitat, es desfan del bolquer i s'inicien en una nova vivència, el plaer de gaudir del control del seu propi cos. Hi ha d'altres infants que viuen desfavorablement qualsevol intent d'asseure'ls al vàter. N'hi ha que són feliços quan els felicitem pel seu pipi. També hi ha infants que tenen un interès limitat pel tema, la seva curiositat només comprèn el fet d'observar els altres asseguts. Aquests, necessiten observar abans de deixar-se anar, i nosaltres, hem de poder respectar la seva manera de ser. En qualsevol cas, és important que els infants vegin les nostres reaccions positives quan progressen en l'adquisició de l'hàbit, i l'absència de recriminacinos en aquells casos en què l'intent ha estat fallit.

** Maneres de fer
Cada nen/a respondrà de manera diferent a cada una de les nostres propostes. Com ja hem dit, escollir el moment de treure el bolquer i iniciar l'infant en el control d'esfínters no depèn només de l'edat, sinó també d'un entorn propici i de la predisposició d'aquest. Recordeu, un control que es fa quan l'adult és el que sempre vetlla perquè no s'escapi el pipi o caca esdevé una autonomia falsa.

Tinc pipi?
Per arribar al fet que sigui l'infant qui pronunciï aquestes paraules, cal haver viscut tot un procés. És cert que, l'infant té la possibilitat de començar a controlar el seu esfínter a partir dels dos anys, però no sempre està madurativament a punt per fer-ho. De vegades l'èxit de l'adquisició només requereix paciència i habilitat de saber observar en quin moment l'infant es mostra predisposat.

El fet més important, en tot cas, haurà estat respectar les particularitats de cadascú i haver iniciat el control d'esfínters amb la coordinació de la família i l'escola.

Sílvia Vega
Revista In-fàn-cia núm. 126

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada