LA LLEBRE I LA TORTUGA Vet aquí que, un dia, una llebre mandrosa es mirava passar una tortuga. La tortuga caminava a poc a poc, com totes les tortugues: amb les seves potes curtetes, pas a pas, arrosegava el pes de la closca. Lentament, la tortuga va arribar a l'indret on era la llebre. - Bon dia, tortuga! - va dir la llebre rient-. Et mirava caminar i vas molt a poc a poc. No arribaràs lluny, amb aquests passets tan curts. - No puc anar més de pressa, jo – va respondre-. Però, mira, llebre, el que et dic: estic segura que, si féssim una cursa, et guanyaria. - Què dius, ara? Això sí que fa riure! - va exclamar la llebre. - Pots riure tant com vulguis, però m'hi jugo una fulla d'enciam que guanyaria jo – va dir la tortuga. La llebre no s'ho volia creure, perquè les llebres fan grans salts i avancen de pressa. Per això, la llebre presumia de córrer més que la tortuga. Van decidir fer la cursa. La guineu els va dir quin recorregut havien de fer, i se'