Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!

Som la Montse Rovira i l'Ester Canaldas i hem creat aquest blog perquè totes les persones, família dels més menuts de la llar i amics puguin visitar aquest espai virtual per tal de compartir vivències i anècdotes que anem recollint al llarg del temps. El nostre objectiu és poder transmetre i gaudir plegats d'experiències úniques i precioses que nosaltres vivim amb els infants.

dijous, 25 de setembre de 2014

LA CAPUTXETA VERMELLA

LA CAPUTXETA VERMELLA

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica que la seva mare li havia fet una capa vermella i per això tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s'entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop. La Caputxeta va recollir el cistell i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l'àvia, però no li feia por. De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors: - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos. Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta. Llavors, el llop va devorar a l'àvia i es va posar la seva gorra rosa, es fa posar al llit i va tancar els ulls. Quan la Caputxeta va arribar tota contenta, es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d'imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé. Llavors van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava. El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

** Conte treballat durant aquest mes de setembre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada