Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!

Som la Montse Rovira i la Gisela Domènech i hem creat aquest blog perquè totes les persones, família dels més menuts de la llar i amics puguin visitar aquest espai virtual per tal de compartir vivències i anècdotes que anem recollint al llarg del curs escolar. El nostre objectiu és poder transmetre i gaudir plegats d'experiències úniques i precioses que nosaltres vivim amb els infants.

dimecres, 9 d’abril de 2014

Article t'Interessa - Mossegar és cosa de criatures

Mossegar és cosa de criatures 1


Una colla d'infants de 2 a 3 anys i la seva educadora han sortit al pati. Possiblement a causa d'alguna joguina, el Jordi mossega amb fúria la Maria i li deixa la marca de les seves dents al braç. Davant del plor sobtat, l'educadora s'hi acosta corrents. Aquesta renya al Jordi i intenta consolar la Maria, mentre observa la mossegada. La nena passa un dia plorós i l'educadora està tota distant amb el Jordi. Quan, a l'hora de plegar, arriben la mare i pare de la Maria, des de la porta, alguns infants els diuen que el Jordi l'ha mossegat i que ha plorat molt. Aquests, alarmats, demanen explicacions a l'educadora i l'acusen de manca de cura i control. L'educadora intenta tranquil·litzar-los, però interiorment se sent molesta. Quan arriba la mare del Jordi, l'educadora li mostra el seu enuig i li demana que prengui alguna mesura. La mare del Jordi treu importància i no entén aquest to de l'educadora “per una cosa de criatures”. A més, altres vegades ha rebut ell i no ha passat res.

** Els infants mosseguen per...
La conducta de mossegar i altres expressions relacionades apareixen com a manera d'expressar un malestar davant d'alguna cosa que no s'aconsegueix immediatament o que impedeix portar a terme un desig propi.
En la mesura que el pensament avança, el llenguatge serveix com a modulacor d'aquestes accions (pegar, mossegar, empènyer, esgarrapar, prendre) i aquestes es comencen a quedar en segon pla.
Darrere del comportament de mossegar, apareix en el nen o nena un conflicte emocional que no sap canalitzar o resoldre de cap més manera.


** Hi ha quelcom que hi puguem fer?
Una manera d'ajudar per part de les educadores podria ser intentar fer-se càrrec també del malestar de l'infant que agredeix i cuidar-lo més acuradament.
Acostar-s'hi i mostrar-li individualment la desaprovació del seu comportament. Seguidament, preguntar-li què li ha passat, mostrar comprensió per l'enuig i posar un límit. Finalment, acostar als dos infants i fomentar la integració de tot el grup.
A més, caldria realitzar un esforç especial per salvaguardar la privacitat i la intimitat necessàries en parlar amb ells sobre els problemes dels fills i de les filles.

**No només mosseguen els infants.
Altres comportarments agressius que apareixen en el cas comentat:
- La mare i el pare de la Maria “ensenyen les dents” a l'educadora, acusant-la d'incompetència en la seva professió, la qual cosa suposa per a ella una amenaça. Això, produeix una agressió damunt l'educadora.
- També l'educadora “fa una mossegada” a la mare del Jordi. Això de “a veure si hi fas alguna cosa” es converteix en una acusació.

Aixi doncs, com a conclusió dir que és interessant crear petits espais de reflexió en els equips educatius on es poguessin comentar i discutir de manera constructiva els problemes i les intervencions realitzades.
Si tant els pares i les mares com l'educadora haguessin pogut compartir com el que era més prioritari l'interès per entendre, ajudar i resoldre el conflicte creat, intentant veure des del seu rol el que cadascú hi pot aportar, sense judicis ni acusacions, possiblement el clima creat hauria estat ben diferent.



Així doncs, reflexionem-hi!!!

1LÓPEZ, A.M. (2001). “Mossegar és cosa de criatures”. Guix d'infantil, núm 2:26. (article complet per aprofundir més).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada